Faig tuits per entendre('ns) –però faig més coses–. Deman i comunic a estones. Periodista. XS aquí i allà. Ara, màster en Comunicació Científica a la
@bsm_upf
.
Deis-me nazi si voleu, però pens que s’hauria de prohibir definitivament fumar a les terrasses. No tenc el per què haver-me de menjar el fum de tabac de ningú mentre menj, que me fa un fàstic immens.
He dit a casa que avui vespre vaig a un concert sola. Els ha sorprès un munt.
He reiterat que hi vaig tota sola perquè ningú del meu cercle segueix especialment el cantant que vull anar a veure. I què cony, "perquè no necessit a ningú".🤣
Normalitzem ja de ja fer coses sols.
(-) a un paper–. Li he dit que hauria de tenir un telèfon per dur a damunt quan surti de casa, per a emergències.
Quan mos hem acomiadat, m'ho ha agraït tant... M'ha dit: "no te conec, però te veig sa bondat en es ulls". "I alerta, que en el món hi ha molta maldat".✨
Me pareix tan difícil connectar tant amb algú, que me costa molt d'entendre com hi ha persones que surten de relacions llarguíssimes i en res ja estan en una altra.
Digau-me antiquada però podem els joves deixar d'emprar tant *lligar* i tornar a parlar amb quotidianitat de *festejar*? És una paraula preciosa i cada cop més en desús.
Quan me demanen el número de telèfon o el DNI en castellà no me'ls sé i necessit una estona per traduir-los mentalment com si fos retrassada. També vos passa?
Recordatori que –encara que no sigui socialment acceptat– no passa res si els dies clau de Nadal no surts de festa perquè no te fa ganes o pel motiu que sigui.
L'amor és difícil perquè a banda que l'enamorament es doni en el mateix moment, també és difícil encaixar dues vides. Encaixar-les en el temps. Però és preciós.
Així que deixau-vos enamorar. Amb tot lo que comporta.
Una nota no diu res de la teva intel·ligència perquè hi ha una diferència substancial entre treure un 5 combinant els estudis amb feines precàries i treure un 8 dedicant-te en exclusiva a la carrera.