Amics i amigues, Després de molt temps compartint reflexions, debats i moments intensos aquí, he decidit deixar Twitter. Ha estat un plaer immens interaccionar amb tots vosaltres. Amb els qui han estat al meu costat, amb els qui han discrepat i fins i tot amb els qui han

@catalacatala Nació CAT, orgull i consciència catalana. Identitat i tornar a eixir. Valentia, honor i glòria. Ja m'agradaria q els catalans prenguessin nota.

Badia Macià Xirinacs Espinalt Barrera Què us ve al cap en llegir aquests noms?

SEMPRE HI CAIEM DE QUATRE GRAPES Cada cop que entrem en la polarització sobre qui administra millor l’autonomia, perdem de vista l’únic debat real. Dependència o llibertat. La polarització política a Catalunya no és innocència, és estratègia de l’Estat. Quan ens barallem sobre

PS. Els processistes no només ens van enganyar perquè no pensaven fer allò que havien promès. Ens van enganyar, també, perquè allò que va dissenyar com a República “catalana” MAI no hauria pogut ser un Estat català. Als catalans ens hauria deixat igual que estem ara. O pitjor.

Tweet de #boncatala del 25 d'agost: És impossible de poder trencar un tros de paper o de roba: per moltes vegades que el rebatem per terra, ben fort, no es trenca. El que sí que podem fer és ESTRIPAR-LO, ESQUINÇAR-LO, ESGARRAR-LO, ESQUEIXAR-LO, ESPARRACAR-LO. Que corri. Gràcies.

Molta gent parla de catalanofòbia com si fos un odi cec i irracional contra els catalans. I sí, hi ha qui realment odia el que som. Però el gruix del fenomen no és pas un odi personal, sinó una reacció política. És la defensa de l’Estat espanyol. La majoria dels que anomenem

Es pensen (i volen que ens pensem) com a espanyols. Un exemple el teniu quan insisteixen en la nostra responsabilitat pel passat colonial de Castella. Obviant que la nació catalana va perdre la sobirania a principis del segle XVIII, i va esdevenir tan terra conquerida com LATAM.

Els integracionistes radicals aplaudeixen amb les orelles.

PROVERBIS I REFLEXIONS D'UN SAVI CATALÀ Ens cal reflexionar, que anem molt perduts 😉 (Gràcies, @catalacatala)

Gosto de ofender a xente, porque creo que a xente que se ofende debe ofenderse. 🤷🏾‍♂️

Mort prematura.

Els estats no són murs hermètics: les persones hi entren i en surten. Però no és lliure albir, sinó sota les condicions que cada estat estableix per reconèixer o retirar la ciutadania. Cens de catalans per a catalans, ara.

Si un partit participa de la mentida colonial més gran dels darrers 50 anys ("el dni defineix el demos català"), tard o d'hora us la fotrà, per molta gesticulació indepe que faci, perquè no qüestionar aquest demos és el peatge que es paga per ser acceptat i promogut al sistema

“I vostè com finançaria la independència de Catalunya?” Sabeu perquè Monica Terribas feia aquesta pregunta de manera insistent? Perquè saben i són conscients que la pasta la tenen ells.

21 de setembre. La Vanguardia publica una enquesta que, com totes les seves, no explica la realitat sinó que la fabrica. Infla un actor concret i el col·loca al centre del debat. No es parla de sobirania, es parla de percentatges. 22 de setembre. L’endemà, RAC1 recull la pilota

Amb l’actual situació demogràfica, defensar el territori abans que el poble català és posar el carro davant dels bous. El territori no és res sense un poble que li doni nom i sentit. Primer definim el subjecte polític a través d’un cens nacional, i tot seguit la terra.

Podeu bramar tant com vulgueu, però construir poder nacional català a través d’un cens propi que impugni el cens colonial no treu el dret de vot a ningú. Si això fos treure drets, voldria dir que la simple confecció d’un cens nacional ja esborra l’Estat espanyol i tots els

Podeu bramar tant com vulgueu, però construir poder nacional català a través d’un cens propi que impugni el cens colonial no treu el dret de vot a ningú. Si això fos treure drets, voldria dir que la simple confecció d’un cens nacional ja esborra l’Estat espanyol i tots els

Els ignorants no estan orgullosos de la riquesa de la seva nació, així com tampoc saben que posar una comma entre subjecte i predicat és un error greu de sintaxi. Ignorants, ja saps.....