La religió ha donat lloc històricament al millor i al pitjor, deia Lluís Duch. I per això el segon manament («No prendràs el nom de Déu en va») és tan interessant: perquè és un antídot contra el mal ús de la religió inserit al cor mateix de la religió. 🔽
Reunió de pares sobre la piscina (activitat extraescolar). La monitora: «Quan surten de la piscina mullats o mullades, els nens i nenes…»
Jo de veritat que no puc més.
Em diuen joves professors d'institut que cada dia tenen menys eines per mantenir la disciplina (paraula tabú) a l'aula: no els deixen expulsar estudiants de la classe, no poden confiscar mòbils, no hi ha taula per al docent…
Alguns pedagogs han fet molt mal.
«Amb tres anys i vuit mesos de presó», ha dit Jordi Cuixart per defensar els seus arguments. El mateix que Oriol Junqueras quan deia: «Qui ens qüestioni que vingui i es passi 3 anys a la presó.»
Ho sento: haver passat per la presó no fa millors els arguments de ningú.
Reunió de pares en una escola catalana i catalanista de Barcelona. En castellà a petició de 2 progenitors (de 30). Si escolaritzen els fills a Catalunya, es pressuposa una estada prou llarga per aprendre l'idioma del país. Si canviem la llengua per ells, no l'aprendran mai.
Al seu fill “li falta madurès”; el seu fill “no té ningun problema”.
A les entrevistes amb els mestres entenc moltes coses sobre el català de plàstic de les noves generacions.
Si no ens prenem seriosament la formació lingüística dels mestres, el català anirà pel pedregar.
Presentar-se voluntàriament davant el Suprem és reconèixer la legalitat espanyola. És reconèixer que la declaració d’independència va ser un engany. Les situacions personals mereixen respecte, comprensió, etcètera, però almenys que no ens alliçonin, sisplau. Cap d’ells.
De baixa per incapacitat temporal des del 29 de desembre.
Quota d’autònoms: 402,22 €
Prestació per la baixa: 693,85 €
Se suposa que he de viure amb 291,63 €?
L’estat del benestar no inclou els autònoms.
Demanar 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per qui, en la pitjor de les hipòtesis, hauria comès una lleu irregularitat administrativa sense lucre, és absolutament desproporcionat. Aquesta desproporció avala per si sola les acusacions de "lawfare". El meu suport a
@lauraborras
.
«Firmi aquí», i t’assenyalen un dispositiu amb una pantalleta tàctic on estampar la firma. «I el text que estic firmant, on és?», demano. Cara d’estupefacció; «ara hauré de reiniciar-ho tot; la gent fa confiança». «És que m’agrada saber què signo, sap?»
Hem normalitzat que 🔽
Les dones (Forcadell i Bassa) surten per atendre familiars. Els homes (Sànchez, Cuixart i Forn), per treballar i fer voluntariat.
Deu ser casual, però com a missatge fa mal.
L'exconsellera Dolors Bassa i l'exconseller Joaquim Forn obtenen també el permís per la via del 100.2 per sortir de la presó per atenció d'un familiar, ella, i per treballar, ell. S'afegeixen als permisos dels Jordi's i de la presidenta Forcadell.
Abans de tornar a Catalunya Sarret i Gabriel passen per Madrid a demanar permís a qui mana. Com va fer Tarradellas. El missatge polític que transmeten fent-ho així és ben galdós.
«Jo soc agnòstic. Però la meva generació ens vam equivocar, perquè un dia em vaig adonar que els meus fills no saben qui és Noè. I una cosa és ser agnòstic i progre, i una altra és no saber qui és Noè.»
(confessió d'un amic meu octogenari)
Hem normalitzat la imatge icònica de la pistola al cap. Cada dia la viuen milers de nens en entrar a l’escola. Per què al cap? Per què la forma de pistola?
🔴Les reaccions al nom "Aloma" són un test cultural espontani:
—Com l'esposa d'Evast i mare de Blanquerna a l'obra de Ramon Llull! > MATRÍCULA D'HONOR
—Com la novel·la de Mercè Rodoreda! > EXCEL·LENT
—Hi ha una novel·la que es diu així, oi? > APROVAT
—Paloma? > SUSPÈS
La manera com alguns dels indultats s'exhibeixen em deixa perplex. No són herois. Han pagat caríssims els seus errors i humanament tenen tota la meva comprensió i suport. Però políticament van fracassar, es van lliurar a la justícia del país del qual deien que s'havien...
Cansat de donar explicacions sobre per què declino invitacions a donar conferències o similars sense cobrar. Si una cosa no es pot pagar, potser no cal fer-la. Però partir de la bona fe de la gent de lletres a l'hora de programar activitats culturals no està bé.
Pere Casaldàliga no va voler tornar a Catalunya en jubilar-se perquè no volia ser passejat com una patum rebent homenatges i aplaudiments. Hi ha alguna cosa de molt noble en aquesta actitud.
Descansi en pau!
T’esclata un afer Dalmases quan t’envoltes d’aduladors. Quan prioritzes la fidelitat sobre la competència a l’hora de decidir de qui t’envoltes. Quan et tornes addicte als elogis i els busques com el ionqui busca la droga. L’ensabonat em sembla més culpable que l’ensabonador.
Doncs jo crec que hem corregut massa a desterrar el pretèrit perfet simple. "Fou", "digué", "anà" funcionen la mar de bé per escrit. Hasta algun "diguí" i "aní" de tant en tant hauríem de permetre'ns.
«Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d'un somni. Hem deixat de ser joves. Bé es veia que no ho podríem ser eternament.» (Joan Sales)
Avui 30 d’abril faig 40 anys.
Que tingueu un bon dia!
Informació ortotipogràfica de servei:
ALT + 0151: — (guió llarg)
ALT + 0171: « (cometes baixes d'obertura)
ALT + 0187: » (cometes baixes de tancament)
ALT + 0133: … (caràcter unitari de punts suspensius)
De res.
Després de 17 anys de feina, avui m'ha arribat el primer volum de l'edició crítica de les obres completes de Maragall.
«La poesia tot just ha començat
i és plena de virtuts inconegudes.»
«La literatura és un fet lligat a la llengua. I, com que va lligat a la llengua, quan un escriptor no s'expressa en aquesta ja no pot pertànyer a aquesta literatura.»
Martí de Riquer (1964)
Les editorials d'assaig en català que no hem publicat cap llibre sobre el procés existim! Som poques, però existim! Les llibreries ens haurien de prioritzar als taulells de novetats per preservar la diversitat cultural.
El «Diccionari dels símbols» que avui es posa a la venda el vaig descobrir a la fira de Frankfurt de fa tres anys. L’editor de Jaca Book em va ensenyar la «versió europea» de l’«Encyclopedia of Religion» (jo n’havia consultat la versió americana a la biblioteca de la UPF). 🔽
El gag funcionaria exactament igual si Marc Giró digués "escombraries" (i no "bassura") o "onada" (i no "ola"). I no tindríem la sensació que TV3 és plena de comunicadors analfabets.
Cada cop que em demanen una conferència o un text sense parlar-me de diners em dic a mi mateix: "El conserge cobra, el tècnic de so cobra, l'impressor cobra, el paperaire cobra..."
I malgrat tot, em continua resultant violent recordar que la feina intel·lectual també es paga.
És tan pintoresc que resulta obscè. El catàleg de pretextos per renunciar al català com a llengua d’ús públic no para de créixer. Que hi contribueixin els que dirigeixen els nostres equipaments culturals és penós.
Elvira Dyangani Ose, directora del
@MACBA_Barcelona
: respecte!
Xavier Novell: em sembla fantàstic. Però quan has encarnat el rostre més fosc, intransigent i moralista de l’Església exigint als altres el que no t’has exigit a tu, el mínim que hauríem d’esperar ara de tu és una disculpa pel mal que vas fer quan eres bisbe en exercici.
Alguns justifiquen "totis" amb l'argument que parlem una llengua inventada per Fabra. Fals: Fabra parteix de la llengua del poble i dels escriptors (va buidar "Vida privada"). En l'esperanto, primer hi ha el gramàtic. En les llengües reals, primer hi ha l'ús.
Gent que em diu: «Disculpa’m si soc brusc, però avui no tinc temps per escriure't amb tacte.» No, això no va així: el tacte i l'elegància en dir les coses no són cap «ornatus» que s’afegeix al missatge com un excipient; són una manera de ser que es manifesta en el que expressem.
Notre-Dame: FR
Madonna: IT
Virgen: ES
Mare de Déu: CAT
L'èmfasi de cada cultura en un títol marià en concret implica tota una aposta teològica diferenciada. I trobo que en aquest debat els catalans hem triat molt bé.
pensa a digitalitzar tràmits sense fer-ho en detriment de la transparència i els drets? Quan signava en paper tampoc em llegia totes les clàusules, però almenys les tenia al davant i si volia podia fer-hi una ullada i demanar un aclariment. Ara ni això. Hem de plantar-nos.
A la meva mare se li ha mort la rentadora després de 40 anys de servei (la casa ja no fabrica recanvis d'aquest model). Li han dit que no s'esperi que la nova li duri més de 7 o 8 anys. No parlem prou de l'obsolescència programada.
La degradació fonètica del català em sembla com a mínim tan greu com la lèxica i la sintàctica. Hem posat tots els esforços en el lèxic, i jo prefereixo un "busson" en el marc d'una frase sintàcticament i fonèticament impecable que una "bústia" dins un català de plàstic.
Parlant amb fills de la secularització, més joves que jo, cada dia estic més convençut que no transmetre el pòsit cristià fa perdre alguna cosa valuosa per viure. No parlo de creences, que no m'interessen. Parlo de llenguatge, d'obertura a la vida interior, de recerca de sentit.
amb la digitalització, els bancs, les empreses, etc., et facin signar contractes sense mostrar-te’ls. És un disbarat greu sobre el qual no protesta ningú. Avui he muntat un petit xou en una oficina de
@Movistar
. I he acabat signant a cegues, perquè no són capaços ni de mostrar-te
Dit d'una altra manera: si jo fos polític no aniria a manifestacions. Em faria vergonya reclamar al carrer el que no hauria sabut resoldre fent política.
un trist PDF. Però si després hi ha un problema, ells t’exhibiran un contracte amb la teva firma digitalitzada al peu i hi donaran validesa legal i contractual. Té cap validesa, una firma feta a cegues en un dispositiu davant el treballador de l’empresa amb qui contractes? Algú…
independitzat, i avui tots tenim clar que van enganyar la gent ("anàvem de farol", "la declaració era simbòlica", "sense efectes jurídics", etc.). Després de tanta frivolitat i incompetència, ara que són lliures, molts els agrairíem una mica de discreció.
Conec la feina excel·lent que fa el PADES per humanitzar al màxim el moment de la mort. Que hi destinin professionals que no parlen català és un fracàs del nostre sistema sanitari. De les nostres institucions.
El plany pels diacrítics és una reacció nostàlgica, retrògrada i essencialista paral·lela a l'exaltació de la «ñ» pel nacionalisme espanyol. És l'elevació d'un signe gràfic a la categoria de símbol de la col·lectivitat. Ens cal menys inflació simbòlica i més poder real.
La Secció Filològica de l’IEC es pronuncia, finalment, sobre l’anomenat llenguatge inclusiu. És un text ponderat i amb voluntat pedagògica que recorda alguns principis gramaticals bàsics i rebutja els intents de creació d’una convenció lingüística aliena 🔽
Amb les reunions virtuals perdem l'«off the record», la confidència acompanyant algú a la porta, les converses de passadissos, tot el que teòricament no és necessari però que sovint és essencial.
Ha mort Alberto Blecua. El seu "Manual de crítica textual" ens ha ajudat a molts. Un manual clar, metòdic i eficaç. Model d'una manera de fer filologia que alguns menystenen, però que és imprescindible per partir d'un text amb garanties.
QUINZE ANYS DE FRAGMENTA
Vam fundar Fragmenta el 2007 amb voluntat de fer un servei a la cultura i a les religions centrant-nos aleshores en el llibre d’assaig en l’àmbit del que en vam dir «el llibre no religiós sobre religions», és a dir, un tipus 🔽
¿Algú del sector de la geriatria em podria explicar el motiu pel qual tants professionals tutegen els residents? ¿Ho diuen els protocols? ¿Ho ha aconsellat algú? ¿D’on surt aquest costum bàrbar?
La misèria econòmica que està provocant el confinament també causarà morts. I, a diferència del virus, no ho farà aleatòriament: matarà els més vulnerables.
Una de les raons de la meva distància amb l’anomenat llenguatge inclusiu és que el fan servir, com a estratègia farisaica de manual, algunes de les persones més masclistes que la vida m’ha fet tractar. És l’ecowashing del masclisme.
Sobre el fenomen Virgili, si m'ho permeteu:
1. Quan
@pauetvidal
va començar a carregar contra el fenomen
@Virgili7
, vaig pensar que exagerava. Em va semblar que atacava un personatge pintoresc que, si més no, no feia cap mal a ningú.
Al costat de la precarització del professorat jove (i no tan jove) i de la creixent burocratització de la recerca, el tercer gran problema de les universitats són les intrigues: les lluites de poder, les gelosies, els vassallatges, les actituds feudals.
Cada cop que em diuen «salut!» com a fórmula de comiat, ho llegeixo com un manifest bel·ligerantment laïcista. Qualsevol dia saludaré amb un «Déu vos guard». Per compensar.
Ecoedició: parlem-ne. Però parlem-ne a fons, anant més enllà de la propaganda.
@FragmentaEd
sempre ha fet servir el mateix paper per a la producció dels llibres, un paper amb certificat FSC, tal com consta a la web del fabricant. ⬇️
Un dels autors de la sèrie Pecats Capitals (es diu el pecat però no el pecador) em passa això sobre els "pecats digitals"... i trobo que està ben vist.