estic en un procés de transformació molt important. crec que el més intens i important de la meva vida (al menys de la que he viscut fins ara). el procés hormonal que estic passant m'hi està portant, m'està cridant molt fort. (segueix)

per començar odio lo de catalogar els alumnes i els grups com disruptius, és bastant objectificant. són alumnes i grups amb històries i necessitats que no estan sent tingudes en compte. moltes d'elles que no depenen de l'escola, però no treu que no siguin persones amb històries

se viene tfm intensito. no podria ser d'una altra manera.

no culpo als docents de no saber com gestionar res, és tot el discurs buit demanant q sàpiguen fer coses que ningú els ha ensenyat a fer. tot i que hi ha cada un... que tela. i jo només veig adolescents patint que els aniria més bé una sessió somàtica que una classe de mates

des de que he començat les pràctiques a un centre de secundària puc concloure que el coneixement sobre sistema nerviós és nul. parlar de regulació emocional sense saber com funciona el sistema nerviós és com parlar-te de patates. després et demanen inclusivitat a l'aula.

que no vol dir que altres partits no generin ansietat, però no et lien a dir per un lloc que són d'esquerres, que faran no sé què i dps fan el contrari. que moltes ja sabem que fan això, mai he considerat el psc d'esquerres, però crec que em triggeregen traumes d'infància

el nivell d'ansietat que genera el partit socialista a la classe treballadora és del nivell del doble vincle. cada vegada que llegeixo alguna cosa que ha decidit collboni m'entra l'angoixa de no poder tornar mai a la ciutat on vaig néixer i créixer.

jo hi passo sempre amb canceladora de soroll i m'estressa igual. i mira que el piano em sol agradar, però no és un espai amb una bona sonoritat i depens del que una persona a l'atzar decideixi tocar. quin malson

crec que el piano a plaça espanya que té @FGC s'ha col•locat amb molt bones intencions, però és capacitista. pot arribar a ser molt estressant per persones amb sensibilitat auditiva (com ho són moltes autistes), especialment quan algú decideix tocar amb certes freqüències/ritmes

@TMBinfo dps em diu el metge que haig de baixar l'estrès. ja em dir��s tu si els serveis públics són tant estressants. és com l'ajuntament de @viladepiera, que organitza setmanes informatives sobre salut mental i després el camió d'escombraries segueix passant a les 3am tenint alternatives

si us plau @TMBinfo , deixeu de fer el metro un lloc encara més inaccessible per persones amb sensibilitat auditiva. gràcies.

a mi el piano de plaça espanya m'espanta perquè depenent del que la persona que s'hi assegui decideixi tocar, em desregula moltíssim, tot i portar sempre canceladors de soroll. l'altre dia algú es va a posar a tocar algo amb un ritme molt alt i freqüències agudes i casi em mata

aquesta cosa que fa @TMBinfo de posar piano a alguna estació o de fer concerts a moltes els agrada i semblen iniciatives guais però són discapacitants per a persones amb sensibilitat auditiva (com moltes autistes). especialment perquè el metro no està preparat sonorament per això

cada vegada que hi ha algun canvi en els meus símptomes de perimenopausa hi ha una part de mi que es caga en tot perquè sempre és per pitjor o surt algo nou amb lo que haig de lidiar, però una altra part de mi s'alegra pensant que ja queda menys per acabar aquest infern

la necessitat de ser acceptada, estimada i respectada en un grup, no és una cosa cultural, està inscrit en el nostre sistema nerviós. dir-li a una persona que no escolti les crítiques i que tingui més autoestima està bé, però no és suficient. necessitem que se'ns valori.

un senyor dient a un noi negre que li ha dit que és racista: 'yo no soy racista, soy ordenado', parlant castellà amb un accent que és clarament d'una altra regió de l'estat espanyol. piera, s'ha de viure.

això sí, cada matí envio una queixa a l'ajuntament explicant com ha sigut la nit, ja els hi vaig dir que passaria

i, res, vull recollir firmes però no tinc energia ni per treballar, ni fer sessions de coaching ni per parlar amb gent. visc cada dia amb l'esperança que podré dormir una nit i em trobaré millor com per gestionar-ho però estic perdent l'esperança

la combinació de freqüències del soroll que fa el camió quan recull no només em desperta sinó que em posa en estat d'alerta. ahir vaig caure rodona a les 21.30h pq només havia dormit 3h la nit anterior i estava morta. a les 0.50h ha passat el camió i ja no he pogut seguir dormint

porto dormint 3h la nit des de fa una setmana degut a la recollida d'escombraries. està sent un malson.

a veure com sobrevivim l'any que ve amb lo del centenari de gaudí, perquè pujarà el turisme i jo volia tornar