FIL DE PEL•LÍCULES GUAIS QUE RECOMANO
-per si algun dia vols veure peli però no t'aclares amb què coi mirar, et porto un fil amb les pelis que vaig veient i que considero guais i enriquidores-
M'agradava dormir a casa seva, sobretot m'agradaven els matins de cafè, petó, motxilles i arribar a segona hora de classe despentinat. D'on vens Artur? I jo mai responia perquè em feia vergonya explicar que l'estimava tant.
fa tan mal trobar-se amb amics i adonar-se que ja no es té res a dir...intentes tirar del carro però no fas més que evidenciar com de diferents s'han anat fent les coses
explicar-li alguna cosa a algú amb molta il·lusió i de cop descobrir que no t'estaven escoltant...no se hi ha maneres menys sàdiques de destroçar-me el cor opino
Quan comencem a estimar-nos amb algú construïm poc a poc una forma de llenguatge única, una manera de comunicar-nos i d'entendre les coses que esdevindrà inútil fora els ulls de la relació.
- hola se m'ha desmagnetitzat la tjove :)))))))
- que que??
- que se m'ha desmagnetitzat la tjove
- uiui quequeque?
- se me ha desmagnetizado la tjove
- AAAAAAAAAA
ai que bé ja he acabat exàmens quines ganes tenia de tornar a sentir aquest buit existencial intens profund horrible qui soc cap on vaig com esteu vosaltres?
Doncs mireu, jo aquest any no se com resumir-lo, no m'he enterat de res. Passaven moltes coses, però no he trobat pas on aferrar-m'hi. I els dies passaven i amb ells passaven coses i jo només esperava que tot es trenqués i per fi poder entendre-ho tot una mica millor.
vale ara en serio hi ha una norma no escrita del metro que diu que abans d'entrar es deixa sortir als que estem dins és senzill i té tot el sentit del món la pròxima us prometo que surto amb patada voladora
Vam dormir abraçats que les cames s’enredaven com fils i feien nosa els braços de no saber-los on posar. Els petons eren curts i maldestres, les mans jugaven com podien i les cares xocaven per culpa dels nassos. Oferíem les galtes i les agraíem.
pretendre avaluar l'estudiantat amb total normalitat davant unes condicions totalment extraordinàries en tots els aspectes, és evidenciar el tipus d'ensenyament que impartiu a les vostres universitats.
Avui és l'aniversari de la Jana❤️
Ets la meva millor amiga, companya d'aventures, parella d'outfits, "manager", xofer, i sobre tot ets una novia xulíssima, estic enamoradíssim de tu!😵💫
treure una carmanyola del calaix de les carmanyoles una de les pitjors decisions del dia tot s'ha mogut de lloc ja no tanca el calaix no estic qualificat per afrontar problemes d'aquesta complexitat
Sentia que em mirava sense els ulls. I què en podia fer jo de tanta tendresa? La mirava de reüll però no la trobava, a cada plec de més se'l feia seu. I no dèiem res, i giràvem les pàgines per fer veure que les llegíem, però allà no llegia ningú i només miràvem.
de vegades dir les coses costa tant que se'ns queden encallades, aquí, just a la gola, i busquem l'aire entre paraules però ja no en queda, se l'han fet seu mentre les dèiem.
molts no ho sabreu però la meva afició per la tila em ve de quan era petit que tenia molt mala llet i pels partits de bàsquet els meus pares em preparaven una cantimplora de tila amb l'esperança que deixessin d'expulsar-me d'absolutament tots els partits
perdó si em vau veure tocar ahir estava enfadat se que va durar poc el concert que tingui cara de nen i sigui artista emergent no vol dir que se'm pugui tractar de tonto
que la UB només dona carpeta als de 1r okei procedeixo a convertir-me en un bully agafar pels calçotets al primer novato que em creui i arrancar-li la carpeta
el meu pare apuntant-se a un curs de física per senyors jubilats a la mateixa facultat que jo a la mateixa hora que tinc física de l'estat sòlid literalment a la classe del costat, potser hi ha maneres més fàcils de dir-me que soc el seu fill preferit
altre cop arribant tard a tot arreu i em direu "artur desperta't més d'hora, surt abans de casa!" creieu que no ho he intentat????!!! un dia desapareixen les claus de casa, l'altre un cafè massa llarg o que cap samarreta combini amb cap pantaló
demà primer dia de cole quins nervis quines ganes de tornar a ser un noi trist enfadat amb evidents problemes d'autoestima 24/7 ja ho trobava a faltar!!!!!!!
víctor, si et soc sincer no em va gens bé al món de la música...no paro de perdre diners! no saps com de difícil és arrancar projectes artístics autogestionats...i escoltat alguna cançó abans d'anar parlant malament de mi! una abraçada molt forta, que es nota que la necessites :)
recordant aquell cop que m'agradava una noia i quedàvem per fer-nos petons i li vaig comprar un llibre pel seu aniversari, vaig escriure una dedicatòria maquíssima i tot, però va la tia i sense avisar em deixa de parlar durant tres setmanes!
si la jana vol una sopa doncs a tallar ceba i pastanagues escalfem aigua caldo del super pa dentro i la pasta rara que li agrada de vegades ser un bon novio no és tan difícil sabeu
la gent que recolliu ràpid les coses quan marxeu dels llocs em poseu tan nerviós us agafaria la motxilla i us la buidaria i us la faria tornar a començar heu de parar ara mateix
opino que autostalkejar-se el tuiter no té res de lleig, és una mica com quan et mires al mirall de l'ascensor i et retoques els quatre cabells despentinats de sempre no se
el meu màxim fracàs com a germà ha estat que el meu germà petit no em consideri autoritat intelectual suficient per resoldre-li els dubtes de física de 1r de batxillerat..."esq artur tu d'això no n'entens" i té raó! però almenys que em deixi mostrar-li la meva mediocritat, nose
de veritat que no entenc gens aquest culte generalitzat al treball, del pal jo no he d'estar agraït perquè em donis feina! en cap cas he decidit estar aquí simplement necessito els diners de la mateixa manera que tu necessites que algú et faci aquesta feina
el terrible pànic que tinc a que se'm desconectin els auriculars a qualsevol espai públic...no vull que escolteu la meva música no vull que descobriu els meus més profunds secrets i inseguretats
un dels motius pels quals m'agrada tant la guitarra és bàsicament perquè és un instrument que l'abraces mentre el toques i clar això no es fàcil de gestionar vull dir
De vegades compliquem tant les coses...i les coses es fan grans i ho acaparen tot! I de vegades les coses petites i senzilles son les que millor parlen, les que més tenen a dir finalment.
de veritat us ho dic em matareu tenim el cabell arrissat i prou! "bua tinc un amic que s'assembla molt a tu!" NO! el teu amic té el cabell arrissat i jasta no t'equivoquis!!!!!!!
L'habilitat que tenen les coses de juntar-se totes una mateixa setmana i apretar-se fins trobar la posició més violenta que s'hagi vist mai dins una agenda
tornar a casa d'un dia llarg i fer truita i pensar en totes les coses que estan passant i en com poc a poc trobo el meu lloc en aquest món de vegades lleig de vegades no tant i veure com gent marxa i d'altra de bonica que just arriba, estic tan agraït de tot, bonanit!
recordo aquell cop que a la ràdio em van preguntar que com portava això de ser un noi dins el que es considera "les noves masculinitats" és a dir no ser un mascle barbut de dos metres. de primeres vaig riure bastant, he de dir, després ja no tant.
dos hores buscant peli a filmin per acabar veient una altra sèrie del joel joan produida pel joel joan protagonitzada pel joel joan gravada pel joel joan editada pel joel joan decorada pel joel joan joeljuanada pel joel joan enfi bonanit no puc més
realment fa molt de temps un grup de persones es van llevar un dia pel matí i van decidir fer molt de pa, no pronunciar mai més les r i fer-se...francesos
noi que afirma gaudir de viure sol a barcelona procedeix a sopar un gaspatxo bikini iogur cigarro per vuitè dia consecutiu mor als deu minuts de l'ingesta
demà examen això vol dir que llegeixo una estona dutxeta pijama truita pa amb tomàquet crisi existencial acompanyada de plors mocs desesperació i a dormir d'hora!
en general hauria canviat al castellà directe per un tema que es diu vergonya però anava tan adormit que sense voler he fet activisme matiner bondia catalunya!
Potser ens vam estimar de maneres tan diferents que poc a poc els petons van fer-se extranys a nosaltres, i quin mal que feien, no oblidaré mai aquelles punxades.