Poc s'està parlant de que hagi arribat als 50!.

RT @comicat: Novetats de maig de @PlanetadComic (5a part): Ranma 1/2 vol. 6.

La societat Azzarello-Risso no decepciona mai! .Una história original, que m'ha recordat molt al mon de 100 Balas, sense tenir-hi res a veure. Necessari a cualsevol col·lecció.

Espasa i bruixeria pero en un futur llunyà on la religió torna a ser un pilar fonamental. Tze Chun y Fejzula ens porten aquest relat on personalment destacaria la ilustració. Es tan saturada com fresca a la vista (probablement per l'us del color), una genialitat.

Del millor que he llegit últimament! Una história d'en Ed Brubaker amb un fantàstic dibuix i ilustració catalana de la ma de Marcos Martín i la Muntsa Vicente. I en català!

Ha arribat a les meves mans aquesta sorprenent história de Vaughan, que amb diferents idiomes i poques paraules, explica moltes coses. Tota una experiència.

Un dibuix de Nathan Fox, que dona una velocitat increible a l'acció, i un bon guió de Jody Leheup i aquí tenim una història trepidant! Un futur semblant al de "Transmetropolitan", humor i un misteri per enganxar-se.

Una història de zombies amb tots els ítems propis del génere, de la ma de Robert Kirkman. Sense censura televisiva i amb un guió extremadament estirat per a que els fans tinguin diversió sense fi. i per a que els no tant fans, se'n cansin.

Garth Ennis un altre cop! The Preacher es una história original, plena de subrelats i personatges que no deixen indiferent. No té transfons ni busca lliçons morals, pero garanteix diversió i entreteniment a dojo. Una obra d'art, de la que podrien estalviar-se la série televisiva.

Al 2001 Image Comics editava de la ma de Christian Gossett aquesta historia militar basada en l'exercit rus, i dotada de tecnologia i màgia a parts iguals. Es absolutament fascinant, pero només es van editar els dos primers volums en castellà. Una llàstima.

Una obvietat a cualsevol llistat de cómics, amb la salvetat de que defineix perfectament el concepte "novela gràfica". Una (de tantes) obra mestra d' Alan Moore, amb Dave Gibbons al dibuix. Recomanat per adoradors i haters dels superherois.

Increible história d'Alan Moore i David Lloyd, que recomano especialment en aquest moment d'empobriment polític. Quan el sistema deixa d'estar al servei del poble, l'anarquia és el fil conductor perque el poble decideixi com vol ser governat.

No recomanable per tothom, però si us ha agradat "los invisibles", li heu de donar una oportunitat. The Filth d'en Morrison em va fascinar tant el primer cop cuan no vaig entendre gaire be res, i encara mes la segona cuan em vaig ficar dins d'aquest mon incalificable.

"Y,el último hombre" de Brian K. Vaughan es una idea apassionant, pero amb un guió per a tots els públics. Sota el meu punt de vista, poc arriscada pel que podria ser, per un us condescendent del feminisme per part de l'autor, però igualment molt recomanable. Impecable Pia Guerra

Una obra de Grant Morrison on el conflicte és entre la llibertat i el control i on el be i el mal son absolutament secundaris. Extravagant, esotéric i amb una percepció de la realitat molt fràgil. Una història a l'alçada de qui busca un guió una mica deferent.

Es complicat aquests dies parlar d'en Gaiman, pero puc parlar de la seva obra. Una genialitat que fa mandra llegir pel dibuix, fins que t'adones que forma part inherent del guió. Un dels cómics que mes m'ha enganxat tot i que mes em va costar começar.

La meva debilitat. Un personatge secundari creat per A. Moore i S. Bissete, i que ben aviat va començar a ser protagonista d'una saga espectacular de la ma dels millors. Ennis, Delano, Ellis, Gayman, Azarello, Carey. Britànic, ex punk i esotèric, qué pot sortir malament?

Sé que molts la coneixeu per la série, i de fet he trobat gent que no sap que és basada en el cómic. Pero si voleu comprovar qué passa cuan a un guió li treus la censura televisiva, Garth Ennis us ho mostra en tres volums trepidants!

Azzarelo i Risso, comunió perfecta entre un guió negre, ple de manipulació, límits morals i dolents que molen, i un dibuix a mida de la història!

Al mon hi ha tres tipus de persones:.-els que fan servir la paraula nazi mes de tres cops per dia. -els que fan servir la paraula woke mes de tres cops al dia.-la gent normal.