RT @maxcarbonell: Nuestro Marx. Antonio Gramsci, .Il Grido del Popolo, 1918. «Desde el punto de vista marxista, voluntad significa consci….

Primera d'una sèrie de traduccions en clau formativa que @HoritzoS publicarà aquest estiu. Exercitar una mirada internacional, ja que els debats més enllà de les nostres fronteres també són els nostres. El que s'espera, al cap i a la fi, d'un mitjà per la lluita de classes.

What do you want to know?.

RT @pelmiri: Lectura recomendable.

RT @OJS_Vobm: ‼️ La joventut comunista no serem espectadors davant la barbàrie. Ens veiem aquest dissabte a les 12:00h a l’Av de la Llib….

RT @Miquel_R: "No parábamos de recibir niños con disparos en la cabeza". Raúl Incertis, el anestesista valenciano que ha estado cuatro me….

RT @8MilMotius: 💥 8 MIL MOTIUS ABSOLTES! 💥.Teníem clar que hem guanyat políticament, però ara també hem guanyat judicialment. Per totes les….

RT @uralita_: Aquest fil d'un dels portaveus de la dreta de la dreta de la CUP és molt clarificador: permet encarar l'assumpte del desnonam….

RT @CNTCatalunya: Les nostres companyes han entrat a presó i nosaltres no deixarem de lluitar per la seva llibertat. Fem de la solidaritat….

RT @MaadAbril: Ahir, dos companys de l'OJS van declarar com a investigats per haver mostrat allò que tots pensem: que la Pilar Rahola és un….

RT @BraisRomanino: El día a día en Gaza. No podemos aceptar la existencia de esa forma de organización estatal del genocidio llamada sionis….

RT @6delaSuiza:

Però si presenten batalla, molts ànims i que es preparin pel reguitzell de difamacions tan cares a l’oportunisme que rebran i que potser alguns, amb certa mala consciència, recordaran haver emprat abans contra algú altre.

P.D. Cada cop es fa més insostenible la posició dels que es reclamen transitant la via revolucionària de la mà d’un oportunisme en caiguda lliure pel pendent de l’auge reaccionari. Apel·lar a fronts amplis des d’aquí és pretendre que tots ens hi veiem arrossegats.

però allargar la mà a la petita-burgesia catalana ja s’ha demostrat un cul de sac. Donar l’esquena al proletariat estranger és directament disparar-se un tret al peu. La via revolucionària és l’autèntic realisme polític.

reconeixement de drets polítics -també nacionals- inimaginables dins la jerarquia mundial actual d’Estats burgesos. No salvarem el català ni exercirem l’autodeterminació mirant-nos el melic. Sembla una via complicada de transitar,.

si realment es vol avançar en termes emancipatoris. Els nostres aliats naturals són els treballadors estrangers, dins i fora de les nostres fronteres, de la mà dels quals cal desplegar una estratègia de presa del poder a escala suficient com per assolir quotes de democràcia i.

Els treballadors catalans no podem ni hem d’aspirar a trepitjar la resta per salvar-nos. Trastocar la competència de la força de treball en associació proletària, sense traçar divisions segons el lloc d’origen, és un principi estratègic irrenunciable. .

però, en canvi, sí pot tirar de bastó fent ús de l’aparell estatal -espanyol, per cert- per disciplinar la classe treballadora migrant en virtut de la línia de demarcació preestablerta. I això és el que estem veient:

Estem davant d’un oportunisme que sap fer vídeos a xarxes, però igual de decadent i ahistòric que la societat que projecta. Un oportunisme, a més, perillós. Una CUP amb fam de govern no podrà tirar mai de pastanaga i conformar una societat de classes mitjanes afable i monolítica,.

estrangera, la qual es defenestra políticament titllant-la de «competència internacional al nostre mercat laboral». Proposta, projecte i discurs pels treballadors d’adscripció nacional catalana. El proletariat estranger, un Altre al que contenir.