Fi. "La ràbia" és una potent anàlisi de l'assetjament escolar efectuada per Lolita Bosch qui, com a estudiosa del fenomen, conversa amb víctimes i sobretot, confessa el bullying patit en la infància en un centre privat, amb el consentiment o suport docent. Sacsa les consciències.

"Carnívora", de Jordi Colonques, és una trepidant novel·la, amb una sàvia dosificació de l'acció i un atractiu elenc de personatges (València, un més). L'aparició d'una plaga de voraces mosques en un context de crisi social i ineficàcia política té la ciència com a únic remei.

Anit vam presentar 'El silenci de les pedres' (@Vincle_Ed) a Alacant, en família (i no nombrosa), amb una presentació preciosa a càrrec de @ManelBiosca i acompanyats d'amics com @NatxoBellido i @VicentIvars. Gràcies a 80 Mundos per acollir-nos i donar idees per a regalar 😉

He llegit "Aloma", de Mercè Rodoreda. No compta amb la potència argumental de "La plaça del Diamant", però la destresa estilística i la reflexió al voltant del masclisme estructural, l'amor i soledat femenines en són igualment brillants.

He llegit "Gravedad cero", potser el més desigual dels reculls de relats de Woody Allen. Tot i això, els bons i millors (en són uns quants) m'han fet riure i fins i tot amollar alguna carcallada. "Crecer en Manhattan", una gran mininovel·la curta, és com vore una pel·licula seua.

Fi. No sols és LIJ. "Cartes al mar", de Clara Ribatallada, no sols és el diàleg epistolar de dos alumnes, de Barcelona i d'un pobliu burgalés, del nou corrent pedagògic als anys 30. I més que un quadre costumista. És també reflex de la devastació socioeducativa del colp d'estat.

"La draga", d'Esperança Camps, no és sols l'exhibició d'una potent veu narrativa. També el paisatge d'una illa devorada per la cobdícia i la indolència, un Macondo al qual torna el prota, magolat per la soledat, per a trobar un passat amb desconegudes factures pendents. Brutal.

Fi. "Guerra,victòria, demà", de C. Fenollosa, és un potent i commovedor text que travessa República, Guerra, Exili i Retorn en la singular i inoblidable veu del narrador, però no primer protagonista ni mer testimoni dels fets. També crònica de la València perduda i mai retrobada.

Fi. "Després del salt", de Natàlia Gisbert, és un thriller psicològic, d'inici fulgurant i trama generosa en girs, que té un magnífic eix en la protagonista, dipsòmana i impulsiva, qui investiga el suïcidi de la germana. El tram final precipita diversos (o massa) desenllaços.

He llegit "Parlem d'amor? Tu tries", d'Anna Oliver, un formidable mecano, d'aquells d'"elegix la teua aventura", que amb les diverses opcions argumentals, explora les tècniques dels maltractadors (ací, sobretot psicològics). Bon recurs didàctic per a conscienciar sobre la VioGen.

A "L'infinit a les teues mans" Enric Senabre novel·la, amb ritme i solvència, el creixent paper de les xarxes en el jovent, alhora que introduïx el problema de la mobildependència i, progressivament, l'anonimat que dona pas al bullying i l'assetjament sexual. Inclou una guia.

"Yo acuso" és un recull de textos on Ayaan Hirsi, musulmana apòstata, dirigix una forta crítica a l'islam com a sistema que nega la llibertat individual, limita el coneiximent i progrés, anula les dones i fomenta la hipocresia. Demana una Il·lustració que vaja de la mà d'Occident

Fi. "20:11. Reconstrucció judicial al minut de la DANA", de Lucas Marco, és una escrupolosa cronologia de la desficaciada gestió política del 29O a partir de la instrucció judicial... però amb un rigorós tractament periodístic, sense concessions líriques: la realitat, crua.

Fi. "Les males dones", de M. Aleixandre. és una torbadora novel·la sobre el degradant tracte a les dones pobres (i rebels, prostitutes, avortistes...) en presons públicocatòliques. Entre les narradores i protagonistes, reals i fictícies, la protofeminista Concepción Arenal.

"El solatge del temps", de Tobies Grimaltos, és una llegívola crònica de la infància, dura i il·lusionada, de l'autor, evocada amb una veu senzilla però de verb ric i abundant en interessants reflexions. També un valuós itinerari pel costumisme valencià a un poblet dels anys 60.

Cada Dana deuria dur l'antropònim en la llengua del territori afectat. Així, a més de l'any par/impar, fora immediata la ubicació Àngels, Antoni, Carme, Jordi, Xavi... per a nosaltres. Anxo, Iria, Olalla, Xoán... per a Galícia. Edurne, Gorka, Ibai... a Euskadi. Castellà, la resta

"Ingrata pàtria", de Martí Domínguez, rescata els últims dies del dr.Peset, dels companys de paretó i dels implicats en les execucions. Una sòlida galeria de veus en primera persona exposa delacions i revenges i corprén per les actituds davant un assassinat, propi o alié, oficial

#FreePalestine

He llegit "Abisme", de @FrancescViadel, l'autobiografia de l'inexorable descens a l'infern de la marginació d'un colpit per la crisi i la cobdícia aliena. Llenguatge poderós però concís, imatges amargues i reflexions esmolades. Una de les grans lectures del meu 2025. Portentosa.

Fi. "El riu ve crescut" és la crua crònica d'una València suburbial que serà devastada per la riuà del 49 ... i la d'una València supervivent de l'anterior, que arrassarà la riuà del 57. Tot amb uns personatges vivíssims i ja castigats per la postguerra. Dura, sòlida... i actual.