Mercè Rodoreda
@RodoredaMerce
Followers
38K
Following
39K
Media
19
Statuses
16K
Escriptora. Va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908, va morir a Girona el 13 d'abril de 1983, és enterrada a Romanyà de la Selva.
Joined March 2017
El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho.
33
2K
4K
Una tarda humida de pluja, a les acaballes de l’estiu, vam anar, en Felipet i jo, fins al capdavall de l’hort. […] Volíem esperar que es fes de nit enfilats a dalt de la figuera; teníem por i volíem tenir més por. Imatges d’infantesa.
0
11
58
Bitcoin’s on fire at $112K! Time to flip the charts on BTCC!.Exploring Cryptocurrency with Jaren Jackson Jr.🏀.
0
1
10
La nit que vaig decidir anar al poble hi havia molta lluna. L’aire era ple d’olor i les fulles ja tremolaven a totes les branques. Hi vaig anar pel camí de les pedres, amb molt de compte, perquè les coses més petites em feien por. La salamandra.
2
22
113
Havia somniat una altra vida, molt diferent de la que havia anat vivint, molt diferent de la vida del seu pare, una vida traçada per la seva voluntat més que per unes circumstàncies. Mirall trencat.
0
29
128
Una nit de molta lluna es va banyar. Sense la lluna no l'hauria coneguda. Es va ficar a l'aigua corrent, com si es fiqués en un mar de tinta. I quan va sortir de l'aigua brillava com una oliva. Es va estirar a la sorra. Jardí vora el mar.
1
40
235
Always curious and full of energy, Beagles turn every walk into an adventure 🐾🎉.
99
391
7K
Dic el que no penso i penso el que no dic. Però al capdavall sempre dic el que he pensat, sense pensar el que he dit. Pròleg a Soc una dona honrada?, 1932.
0
29
133
Vam sentir que la Rita li deia que el pare havia mort a la guerra, que tothom moria a la guerra i que la guerra era una cosa que matava tothom. La plaça del Diamant.
1
29
109
Jo, excessivament individualista, em desentenc de la cultura en massa. Ara bé, a la nostra cultura hi aporto tant com puc: el meu gra de sorra. Entrevista de Carmen Alcalde, 1976.
0
14
95
Ja havíem enterrat el mes d’agost i ningú no deia res de marxar. Els dies passaven ara l’un, ara l’altre, i el setembre va fer cap, dolç com un raïm. Jardí vora el mar.
4
255
801
Aquell estiu no tirava. Era com si tot s’hagués encallat. I el temps anava fent el boig. A darreries d’agost va començar a ploure seguit. Ben bé quinze dies. La terra amb prou feines engolia l’aigua i vaig tenir por que se’m podrís tot el jardí. Jardí vora el mar.
0
43
211
Les parets regalimaven aigua i queien gotes dels ràfecs. El cel semblava de plom i tot era immergit dintre una claror lletosa, com si els carrers i les cases rebessin la llum d’un celobert. Pluja.
0
21
75
Tu ¿què hi tens, a dintre? ¿Jardí o infern? Una mica de tot. Segons d’on bufa el vent. Quanta, quanta guerra. .
1
57
241
El sol es ponia voltat de núvols i l’aire feia moure l’herba que ja es tornava groga. El carrer de les Camèlies.
0
24
128
A new proposal from @CMSgov under @DrOz wants to add catheters, ostomy & trach supplies to Medicare’s competitive bidding program. This is a bad idea and will worsen outcomes for seniors & Medicare recipients. My latest in @MedPageToday explains why ⬇️
medpagetoday.com
Limiting urological, tracheostomy, and ostomy supply options will do more harm than good
10
22
156
“Saps què penso? Que si en Quim vol viure lluny de ciutat, en pau i sense senyores per conquistar, el millor que pot fer és tancar-se en un convent. ¡Que ens deixi tranquils!. Mirall trencat.
0
10
77
Els carrers feien bonic i el cel semblava acabat de rentar. El carrer de les Camèlies.
0
64
292
Escriure és estar sol. [. ] I jo, com que sóc una bèstia literària, necessito solitud. Entrevista de Carme Alcalde, 1976.
0
25
143
Ella em va animar, em va dir que no m’amoïnés perquè el món aniria millor i que tothom podria ser feliç, perquè a la terra hi havíem vingut per ser-hi feliços i no per patir sense parar. La plaça del Diamant.
0
62
263
El fet d'envellir em preocupava quan tenia quaranta anys. Llavors vaig passar una crisi. Després la vaig superar i ara tant me fa que em surtin arrugues com tornar-me vella. Entrevista de Montserrat Roig, 1973.
0
22
117
Sempre és millor haver sofert per a poder escriure. Una persona feliç no té història. Encara que això de sofrir és molt relatiu. Entrevista de Montserrat Roig, 1973.
0
31
154
La mort, què et diré, filla, és alguna cosa tan fatal com una tempesta d'estiu en ple agost. Tant si et fa por com si no, te'n vas. Entrevista de Montserrat Roig, 1973.
0
59
238
Una vegada quan era jove, vaig anar a veure el director de La Rambla i li vaig dir que volia aprendre a escriure a través del periodisme. Em va mirar i em va dir: «Primer, visqui; després escrigui». Entrevista de Montserrat Roig, 1973.
2
45
207
Join Hillsdale College President Larry Arnn, U.S. Secretary of Defense Pete Hegseth, and other leaders to remember and honor the stories of great Americans in our new video series:
77
352
2K