RT @ceabcsic: 🔥🌊Sabies que la #Posidònia protegeix la costa i els #ecosistemesmarins dels efectes de #tempestes i #incendis? La investigado….

@ceabcsic La poda de gorgònies és una tècnica eficaç, replicable i assequible per fer front al canvi climàtic al mar. Vols saber com s’ha dut a terme aquest estudi al Parc Natural del Montgrí? T’ho expliquem al Prismàtic amb el @ceabcsic 🤓

Join millions who have switched to Grok.

@ceabcsic A més de sobreviure millor, les gorgònies podades:.🪸 regeneren teixits més ràpid.🪸 creixen 2,5 cops més.🪸 guanyen estabilitat estructural (menys risc de trencament).Ras i curt: una acció senzilla amb grans beneficis per a tot l’ecosistema marí 💙

@ceabcsic El projecte ha provat, per primera vegada, una estratègia basada en eliminar branques mortes i epibionts per ajudar les colònies a recuperar-se. Els resultats? Una reducció del 70% en la mortalitat parcial i fins a 6 vegades MÉS SUPERVIVÈNCIA en colònies tractades! 🤯 🎉.

Els boscos marins de gorgònies són claus per a la biodiversitat del Mediterrani, però l’escalfament global els posa en risc. Per sort, el @ceabcsic ha liderat una nova tècnica de restauració amb poda selectiva de branques mortes que millora la seva supervivència. Com funciona? 👇

Aquí es valida l’eficàcia del mètode BMS, però també es demostra que incorporar una petita mesura de floració pot millorar-ne molt els resultats. Vols saber com es va fer? T’ho expliquem al detall a la fitxa del @mcngranollers ✨.

L’estudi mostra dos factors CLAU que poden alterar els resultats:.🌸 La densitat de flors (com més flors, més papallones hi ha i més fàcils de veure).📆 El moment del mostreig (si es fa quan hi ha més activitat de papallones, se’n detecten més espècies)

Aquest mètode es basa en fer caminades estàndard amb condicions concretes:.☀️ Sol.🌡️ Temperatura >17 °C.💨 Vent suau.Però… són suficients per captar realment la biodiversitat de papallones? I quin paper hi juga la presència de flors?.

Sabies que la quantitat de flors pot canviar completament el resultat d’un cens de papallones? 🌼🦋🧮 Un estudi liderat des de #Catalunya per @mcngranollers ha avaluat com la floració i les condicions ambientals influeixen en els comptatges del mètode BMS. T’ho expliquem 👇

RT @observatori_nat: Aquest crani l'hem trobat dins d'una #egagròpila d'òliba! Identificar les parts sense digerir de les egagròpiles ens a….

RT @iac_UBU_itopic: @antroperplejo @GI_TPyD_UCM @GeochicasOSM @MappingInteract @eGeoMappingSL @Geograma_ @ICOIGT @GeometraExperto @estudios….

RT @observatori_nat: Ja ha arribat ☀️l'estiu☀️i amb ell moltes sortides a la muntanya, al camp. si us hi fixeu, a vegades veureu unes mun….

RT @custforest: Això és molt FORT! Acabem de publicar aquesta infografia sobre la #bioenginyeria del paisatge. T'ho volem explicar TOT (o g….

Consulta els detalls tècnics i resultats a la fitxa de l'@ICTA_UAB 👉🏼

El sistema és especialment interessant per a edificis urbans amb molta afluència. 🥬 Autosuficiència alimentària.💧 Millor gestió d’aigües residuals.💫 Menys dependència de fertilitzants químics. Una ciutat més circular i resilient

Ara bé, com que encara és un sistema a escala laboratori, té alguns impactes ambientals que cal tenir en compte:.🔌 Important demanda energètica .☣️ Nivells destacables d’ecotoxicitat. PERÒ amb energies renovables i més volum, aquests impactes es podrien reduir 💥.

El sistema amb més potencial és el reactor aeròbic:.📈 Pot recuperar 7,5 kg de nitrogen per m³ d’orina.🍅 Suficients per produir fins a 2,4 tones de tomàquets.🌊 Redueix l’eutrofització marina fins a 2,8 vegades respecte al tractament convencional.

L’anàlisi es fa a l’edifici ICTA-ICP (@UABBarcelona) amb un hivernacle a la coberta i cultius hidropònics. S’hi han comparat 3 escenaris de tractament:.1️⃣ Aiguamoll artificial.2️⃣ Reactor aeròbic (producció de fertilitzant líquid).3️⃣ Tractament convencional (EDAR)

L’estudi té un doble objectiu:.🔹 Recuperar nutrients de l’orina per a fertilitzants.🔹 Avaluar l’impacte ambiental de diferents sistemes de tractament.Tot plegat, per contribuir a una gestió més sostenible dels recursos hídrics i agrícoles a la ciutat.

NOVETAT CIENTÍFICA💡 I si et diguéssim que amb la teva orina es poden fertilitzar tomàquets al terrat d’un edifici? 🌇🍅 Un nou estudi de l’@ICTA_UAB ha explorat com recuperar nutrients de l’orina humana per impulsar l’agricultura urbana i reduir impactes ambientals.