Ja està accessible el meu darrer llibre: Aplicació de sentits. Habitar la mirada https://t.co/AtxtZZDkhA Un diàleg continuat amb un conjunt de quadres, artistes i escultors que ajuden a entendre millor alguns dels reptes que vivim els humans. @CiJusticia https://t.co/UXW8TaJ9qg

Algunes de les reflexions religioses més estimulants es produeixen quan un oriental aprofundeix vitalment en una tradició religiosa de matriu occidental; i viceversa, quan un occidental aprofundeix vitalment en una tradició religiosa de matriu oriental. Aquí una mostra fefaent.

The Nexus is open. Enter the living world of Otherside. Kodas, welcome home.

Algunes de les reflexions religioses més estimulants es produeixen quan un oriental aprofundeix vitalment en una tradició religiosa de matriu occidental; i viceversa, quan un occidental aprofundeix vitalment en una tradició religiosa de matriu oriental. Aquí una mostra fefaent.

Al carrer Consell de Cent no sé per què en diuen zona pacificada si és un miracle que no se t’emporti una bicicleta o un patinet. A no ser que vulguin desvetllar-te l’agraïment per no acabar a la pau del cementiri

No només l’art anticipa tendències. Al futbol barceloní tenim un president populista i indepe,i un president mig expat que es va interessar pels equips locals quan va venir a fer un MBA. I la represa dels equips de barri.Quina concepció de ciutat queda? (Dir projecte seria massa)

Ara que, sense que Rosalia en tingui cap culpa, tanta gent s’anima a dir tonteries, pot ser bo (re)llegir Unamuno. I no fer tanta sociologia recreativa sobre els joves i tenir el valor de mostrar des d’on es parla de segons què i mostrar si hi ha vida darrere les idees

Ara que, sense que Rosalia en tingui cap culpa, tanta gent s’anima a dir tonteries, pot ser bo (re)llegir Unamuno. I no fer tanta sociologia recreativa sobre els joves i tenir el valor de mostrar des d’on es parla de segons què i mostrar si hi ha vida darrere les idees

Difícilment es pot dir millor en tan poc espai

Difícilment es pot dir millor en tan poc espai

Comença així: la pregunta és incòmoda, però és obligada: és democràtica, una ciutat on no poden viure els qui hi han nascut? Una pregunta que ens hauria de coure i centrar a tots i sobre la qual construeix una memòria personal,amb més peces a l’abast que la majoria de nosaltres.

Un altre capítol, especialment escruixidor i vomitiu, de l’inacabable història universal de la infàmia. Esperem -i exigim!- que es facin totes les iniciatives que calguin per destapar els noms de ciutadans espanyols (i tots els altres, és clar)

Llibre sintètic, curull d’informació ben endreçada,que pot ajudar al coneixement d’una tradició desconeguda. I per això mateix deixa sense resoldre almenys 2 qüestions d’avui: què podem entendre per identitat; en què recolzen les institucions religioses quan no hi ha religiosos

Llibre sintètic, curull d’informació ben endreçada,que pot ajudar al coneixement d’una tradició desconeguda. I per això mateix deixa sense resoldre almenys 2 qüestions d’avui: què podem entendre per identitat; en què recolzen les institucions religioses quan no hi ha religiosos

Un altre capítol, especialment escruixidor i vomitiu, de l’inacabable història universal de la infàmia. Esperem -i exigim!- que es facin totes les iniciatives que calguin per destapar els noms de ciutadans espanyols (i tots els altres, és clar)

Ja sé que plantejar això és injust i cruel des d’una perspectiva biogràfica i personal. Però trobo curiós que quan s’analitza el creixement d’AC habitualment no es consideri -a més d’altres raons- el fet que Puigdemont i Junqueres puguin ser percebuts com el rostre del passat

Comença així: la pregunta és incòmoda, però és obligada: és democràtica, una ciutat on no poden viure els qui hi han nascut? Una pregunta que ens hauria de coure i centrar a tots i sobre la qual construeix una memòria personal,amb més peces a l’abast que la majoria de nosaltres.

I les escoles de negocis? El meu article avui a @elperiodico_cat. estaria bé que les escoles de negocis ens diguessin si consideren Trump com “un dels nostres”; com un model de referència en tant que història d’èxit, home de negocis arquetípic i negociador. O no?

Y las escuelas de negocios? Mi artículo hoy en @elperiodico. Estaría bien que las escuelas de negocios nos dijeran si consideran a Trump como “uno de los nuestros”, y como un modelo de referencia en tanto que historia de éxito, hombre de negocios arquetípico y negociador. ¿O no?

Y las escuelas de negocios? Mi artículo hoy en @elperiodico. Estaría bien que las escuelas de negocios nos dijeran si consideran a Trump como “uno de los nuestros”, y como un modelo de referencia en tanto que historia de éxito, hombre de negocios arquetípico y negociador. ¿O no?

I les escoles de negocis? El meu article avui a @elperiodico_cat. estaria bé que les escoles de negocis ens diguessin si consideren Trump com “un dels nostres”; com un model de referència en tant que història d’èxit, home de negocis arquetípic i negociador. O no?

És important llegir-la no tan sols perquè va directa al gra i amb un explícit desig (o pressa?) de mostrar continuïtat amb Francesc. Sobretot perquè ara que es parla del retorn de la religió ens recorda que sense compromís per eradicar la pobresa no es pot parlar de cristianisme