Hi ha una cosa q em fascina. Les fotos estan mal fetes, com disparades sense planificar el més mínim. El text, escrit també amb pressa, apassionadament, sense pensar. Sembla realment escrit en un rampell. I sense acabar de lligar del tot el missatge final. És ELL. #EstadiLeoMessi

Aquest tuic té 400 likes i el meu fil sobre la Rosalia en té 3. Jo me l’he currat molt + que ell i no me l’esteu apreciant prou. Us dono última oportunitat de posar-hi remei i trencar l’algoritme q penalitza als que treballem per tenir casito. ⬇️ https://t.co/1RwHerAFgZ

Ai buenu que tothom té batalletes amb Rosalia... doncs jo TAMBÉ. "EL DIA QUE ROSALIA EM VA TANCAR 3H EN UN WC" Tenia una missió. Va ser un dia bonic...i estrany. Fil va 🧵⬇️

I amb ella tots els seus. Vaig quedar-me capcot. Derrotat. Però amb una etiqueta de handling que m'he tatuat a l'altura del cor. "Yo que vengo de las ESTRELLAS Hoy me convierto en polvo Pa' volver con ellas". #LUX #Rosalia

Quan t'enamores t'una etiqueta de handling, és un amor de veritat. No es pot trair algú q estimes, que admires. No es pot. Després de 3h d sentir (molt de lluny) els cors del nou disc de Rosalia en directe, es va acabar tot. Ella es va esvair com s'esvaeix la llum divina. #LUX

Pitjor va ser quan vaig veure sobre un banc partitures de les teves noves cançons. Amb lletres, pentagrames de les veus del cor. TOT era allà. TOT. 1 any abans de la seva publicació. Un tresor musical a l'abast de les meves mans. D'això no en vaig fer cap foto. Sagrat.

Com que no apareixies, vaig decidir parlar-li tb a la maleta GRIS. El meu dia s'anava tornassolant del mateix color. El meu respecte pel "luggage unattended", escrupulós. Però m'estaven robant la #LUX del meu gran dia. El dia en què x fi Rosalia cantaria a TV3 (o 3Cat)

1h10. 1h30. De donar voltes al vestidor, és clar, vaig ensopegar amb les maletes. Us heu enamorat mai d'unes etiquetes de handling? JO SÍ. "Com que no et tenia a tu, li parlava a les teves etiquetes de handling". Si en vols fer cançó, parlem @rosalia.

10 minuts d'espera. 20. 30. 1h. A què esperava exactament? Ni puta idea però Cristo o la vocació de servei públiQUÈ COLLONS LA PUTA CURIOSITAT m'estava matant per dins. Vaig aixecar la vista. Vaig veure unes maletes. Eren les SEVES MALETES? Estava fent fotos a unes maletes. Bé

No estava disposat a trair a la missió de la #Lux divina. Em vaig escolar dins d'un WC gran. De fet era...era...un vestidor. Buenu, com a mínim no hauria de seure paupèrrimament sobre una tassa de vàter baixada. Bé. Moral intacta. O no. Foto.

De sobte, va passar la cosa inesperada. ALS GUIONISTES NO ENS AGRADEN ELS GIRS DE GUIÓ QUE NO CONTROLEM. LA HISTÒRIA LA FEM NOSALTRES, D'ACORD? Baixa un noi MOLT forçut habillat amb indumentària fosca. EL CLÀSSIC SEGURATA però x5 de volum. "Aquí NO PUEDES ESTAR". NO. JO. SÍ.

ÈXIT TOTAL. A la 1a rèplica. El meu nom. Ho diu Anton Txékhov: "Si dues persones s'enamoren al 3er acte, al 1er acte s'han de mirar als ulls i dir-se pel nom". Bah, amics, això estava a punt d'acabar MOLT BÉ. I no havia ni començat. Ja la veia a l'escenari al prime time.

Jo no estava disposat a deixar passar la crida de Déu. No crec en Déu però imbècil tampoc no sóc. #lux Vaig exhibir la més cordial i amable i prudent de les presentacions. "Ehem...blabla." "Molt de gust, Ernest, 1 minut i ara vinc", em va dir ELL. Que et diguin pel nom és...

I el moment q havia estat esperant una bona estona... va aparèixer. I...NYAC! El tauró q porto dins va sortir amb tota la seva mandíbula PRODUCTORA DE SARAUS DIVERSOS. L'entorn + proper de la ROSI se'm va posar a xerrar amigablement a MIG METRE. 0,5m. Qui desaprofitaria això?

Em sentia com Bob Woodward al Despatx Oval de Richard Nixon. Resulta q aq gent eren el Cor de Cambra del Palau de la Música. A punt x cantar amb una estrella del pop reconvertida en enviada de Déu. Vaig decidir acomplir la meva missió celestial. Déu m'havia posat allà. Segur?

I x putíssima casualitat vaig trobar-me un conegut. I em va dir que la Rosalia estava gravant en aquell precís dia el seu nou disc. Allà. A les mateixes coordenades planetàries on jo tenia els peus. Vaig fer una ullada a una sala. Tinglado a punt. Quin #LUXe!

En aquell moment jo era el guionista de La Marató de TV3 (o de 3Cat, ara no ho sé ben bé) i portava l'entreteniment del pugrama. SÍ. HAVÍEM DECIDIT EN POCS SEGONS QUE DÉU ENS HAVIA ENCOMANAT UNA MISSIÓ DIVINA. PORTAR ROSALÍA A CANTAR A LA MARATÓ. Difícil? sí. Impossible? Mai

Com que jo tb "crecí y el descaro lo aprendí por ahí por Barcelona" vaig decidir quedar-me "por ahí". Per les catacumbes de l'Auditori. I em vaig tirar alguna autofoto així, per passar l'estona. Vaig fer unes trucades I EM VAIG ADJUDICAR UNA MISSIÓ. Vaig veure la #LUX!

Vet aquí q fa un any just era a l'Auditori d Bcn x altres menesters. "Sentí como un crujío" / "estaba parpadeando la luz del descansillo" / "alguien cruzando el pasillo". Efectivament, no ho estava veient "malamente". ERA ELLA. LA ROSI. ROSALIA VILA TOBELLA. To bella. Tra Tra!

Ai buenu que tothom té batalletes amb Rosalia... doncs jo TAMBÉ. "EL DIA QUE ROSALIA EM VA TANCAR 3H EN UN WC" Tenia una missió. Va ser un dia bonic...i estrany. Fil va 🧵⬇️